Sin categoría

Patologies dèrmiques i ungueals més freqüents en la nostra consulta

PATOLOGIES DÈRMIQUES I UNGUEALS


Actualment, encara hi ha molta gent que desconeix la tasca que realitzem els podòlegs. Per aquest motiu i per intentar canviar això, tot seguit descriurem les principals patologies que motiven a la gent a visitar una consulta podològica. Aquest article té la finalitat de donar a conèixer de forma general, les nostres competències i camps d’actuació.

Únicament ens centrarem en patologia ungueal i dèrmica, per anar per parts.

 

PATOLOGIES UNGUEALS

Afecten a una gran part de la població en algún moment de la seva vida, i poden ser causades per traumatismes (cops, friccions, etc.), per infeccions produïdes per microorganismes (fongs, bacteries) o bé, per agents externs com és el calçat.

 

Les més habituals son les següents:

 

  • Onicogrifosis: engrossiment de la làmina ungueal deguda a diversos factors (herència genètica, trastorns vasculars, traumatismes directes sobre l’ungla, calçat inadequat, etc.). Poden adquirir una coloració més groguenca que les ungles sanes. Es pot veure a qualsevol edat, tot i que és més freqüent en persones grans degut a l’ envelliment i les alteracions que aquest comporta sobre la pell i els teixits.

 

  • Onicomicosis: infecció de les ungles causada per fongs. Hi ha diversos tipus de fongs que poden produir la infecció i depenent de quin sigui, l’ungla adquirirà un aspecte o un altre. El més comú es un engrossiment de la làmina ungueal, acompanyat per una textura poc compacta i una coloració groguenca.

 

  • Onicolisis: desenganxament de l’ungla del llit ungueal per la seva part distal o lateral. Les causes més freqüents de l’onicolisis poden ser malalties sistèmiques (psoriasis, etc.), traumatismes directes a sobre l’ungla, o a conseqüencia d’una infecció de la làmina ungueal (fongs…).

 

  • Onicocriptosis/ungla clavada: afecta majoritàriament al dit gros, tot i que els altres no estan exemptes de patir-la. Apareix quan la cantonada de l’ungla s’introdueix a la pell adjacent produint dolor, inflamació i en molt casos infecció. I pot ser deguda a un cop, a una morfologia ungueal patològica, a l’ús de calçat inadequat (massa estret a la punta i que comprimeixi els dits), i fins i tot a una forma incorrecta de tallar les ungles.

 

  • Hematoma subungueal: acumulació de sang sota l’ungla. La causa més comú es un traumatisme directe o microtraumatismes repetitius a causa d’un calçat inadequat.

 

PATOLOGIES DÈRMIQUES

També afecten un gran percentatge de la població, tot i que algunes d’elles no son tractades per desconeixement o per creure que estàn dins de la “normalitat”.

Les principals són:

  • Hiperhidrosi: Excés de suor als peus, no té perquè anar acompanyada d’olor.

 

  • Peu d’ atleta o tinea pedis: infecció de la pell produïda per fongs dermatòfits o llevadures. Sol causar vermellor i picor, també és freqüent l’aparició de clivelles, vesícules i escames a la zona afectada. Hi ha casos crònics en els quals gairebé no s’observen símptomes, més enllà d’un aspecte alterat de la pell.

 

  • Bromhidrosi: mal olor, produït per bacteries que troben als peus l’ hàbitat ideal per desenvolupar-se (humitat, escalfor, etc.).

 

  • Verruga plantar: lesió benigna de la pell, causada pel virus del papiloma humà (tipus I, II i IV). S’acostuma a confondre amb una durícia o “ull de poll”, tot i que hi ha alguns símptomes que els diferencien, com per exemple que la molestia quan hi ha una verruga acostuma a sentir-se més accentuada al realitzar pressió lateral, mentres que en “l’ull de poll” seria a la pressió directa. També es pot diferenciar observant el seu aspecte, les verrugues acostumen a tenir uns puntets marrons que serien els capilars sanguinis que nutreixen les cèl.lules infectades. Una informació important a destacar és que les verrugues al ser produïdes per un virus, són contagioses.

 

  • Hiperqueratosi: engrossiment de l’epidermis (durícia).

 

  • Heloma: hiperqueratosis profunda que acostuma a causar gran dolor. El més freqüent és que aparegui en zones amb excés de fricció i/o pressió. El seu aspecte acostuma a ser arrodonit i ben definit.

 

Conclusió

Ara que ja coneix una mica millor les patologies que apareixen als peus, podrà reconèixer i identificar les malalties més freqüents i saber que el podòleg és el professional més capacitat per tractarles. Ja que disposem dels coneixements i eines per fer-ho.

Tot i que de vegades ens n’oblidem, els peus i el seu benestar també són part de la nostra salut global. No esperi a què els simptomes descrits arribin al límit i posi remei en el moment que els detecta, fent això guanyarà rapidesa i menys complicacions a l’hora de realitzar el tractament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *