LES ÚLTIMES TECNOLOGIES ARRIBEN A MG PODOLOGIA

Posted Leave a commentPosted in biomecànica, Noves tecnologies, Podologia esportiva

L’ última tecnologia en disseny i confecció de plantilles personalitzades arriba a MG podologia.

Desprès de molts anys d’investigació i desenvolupament, la tecnologia ha donat els seus fruits i ens ha aportat una gran varietat d’ aparatologia. Tant pel diagnòstic, com pel tractament dels nostres pacients.

En aquesta ocasió volem presentar l’ última adquisició d’ MG Podologia:

1- ESCÀNER 3D: Ens permet prendre les mesures i detectar la posició del peu d’una manera altament eficaç. Amb ell podem digitalitzar els “motllos” dels nostres pacients.

   

 

2- SOFTWARE DE DISSENY DE PLANTILLES: Un cop tenim el peu escanejat, utilitzem aquest programa informàtic per crear de manera personalitzada la morfologia de la plantilla i les seves característiques necessàries per la compensació i/o correcció del peu tractat. Sempre en base al diagnòstic realitzat durant l’exploració del pacient.

              

3- PLANTILLES IMPRESES AMB IMPRESORA 3D: Estan realitzades amb un nou material molt resistent, que ens permet triar la duresa i la flexibilitat de cada zona de la plantilla. D’ aquesta manera aconseguim una adaptació al peu i a tota la seva morfologia extremadament precisa. A més a més, millorem el període d’adaptació a la plantilla, ja que els hi aporta molta més comoditat. També podem facilitar l’ ús de les plantilles en més varietat de calçat gràcies a la reducció del seu gruix i la seva amplada.

La lleugeresa del nou material també ens proporciona un gran avenç i una millora en el resultat final. Sobretot en el tractament d’ esportistes, on el més mínim detall pot influenciar en el seu rendiment. La base de la plantilla té una mitjana de pes de 10 g.

                           

 

 

 

 

Patologies dèrmiques i ungueals més freqüents en la nostra consulta

Posted Leave a commentPosted in Sin categoría

PATOLOGIES DÈRMIQUES I UNGUEALS


Actualment, encara hi ha molta gent que desconeix la tasca que realitzem els podòlegs. Per aquest motiu i per intentar canviar això, tot seguit descriurem les principals patologies que motiven a la gent a visitar una consulta podològica. Aquest article té la finalitat de donar a conèixer de forma general, les nostres competències i camps d’actuació.

Únicament ens centrarem en patologia ungueal i dèrmica, per anar per parts.

 

PATOLOGIES UNGUEALS

Afecten a una gran part de la població en algún moment de la seva vida, i poden ser causades per traumatismes (cops, friccions, etc.), per infeccions produïdes per microorganismes (fongs, bacteries) o bé, per agents externs com és el calçat.

 

Les més habituals son les següents:

 

  • Onicogrifosis: engrossiment de la làmina ungueal deguda a diversos factors (herència genètica, trastorns vasculars, traumatismes directes sobre l’ungla, calçat inadequat, etc.). Poden adquirir una coloració més groguenca que les ungles sanes. Es pot veure a qualsevol edat, tot i que és més freqüent en persones grans degut a l’ envelliment i les alteracions que aquest comporta sobre la pell i els teixits.

 

  • Onicomicosis: infecció de les ungles causada per fongs. Hi ha diversos tipus de fongs que poden produir la infecció i depenent de quin sigui, l’ungla adquirirà un aspecte o un altre. El més comú es un engrossiment de la làmina ungueal, acompanyat per una textura poc compacta i una coloració groguenca.

 

  • Onicolisis: desenganxament de l’ungla del llit ungueal per la seva part distal o lateral. Les causes més freqüents de l’onicolisis poden ser malalties sistèmiques (psoriasis, etc.), traumatismes directes a sobre l’ungla, o a conseqüencia d’una infecció de la làmina ungueal (fongs…).

 

  • Onicocriptosis/ungla clavada: afecta majoritàriament al dit gros, tot i que els altres no estan exemptes de patir-la. Apareix quan la cantonada de l’ungla s’introdueix a la pell adjacent produint dolor, inflamació i en molt casos infecció. I pot ser deguda a un cop, a una morfologia ungueal patològica, a l’ús de calçat inadequat (massa estret a la punta i que comprimeixi els dits), i fins i tot a una forma incorrecta de tallar les ungles.

 

  • Hematoma subungueal: acumulació de sang sota l’ungla. La causa més comú es un traumatisme directe o microtraumatismes repetitius a causa d’un calçat inadequat.

 

PATOLOGIES DÈRMIQUES

També afecten un gran percentatge de la població, tot i que algunes d’elles no son tractades per desconeixement o per creure que estàn dins de la “normalitat”.

Les principals són:

  • Hiperhidrosi: Excés de suor als peus, no té perquè anar acompanyada d’olor.

 

  • Peu d’ atleta o tinea pedis: infecció de la pell produïda per fongs dermatòfits o llevadures. Sol causar vermellor i picor, també és freqüent l’aparició de clivelles, vesícules i escames a la zona afectada. Hi ha casos crònics en els quals gairebé no s’observen símptomes, més enllà d’un aspecte alterat de la pell.

 

  • Bromhidrosi: mal olor, produït per bacteries que troben als peus l’ hàbitat ideal per desenvolupar-se (humitat, escalfor, etc.).

 

  • Verruga plantar: lesió benigna de la pell, causada pel virus del papiloma humà (tipus I, II i IV). S’acostuma a confondre amb una durícia o “ull de poll”, tot i que hi ha alguns símptomes que els diferencien, com per exemple que la molestia quan hi ha una verruga acostuma a sentir-se més accentuada al realitzar pressió lateral, mentres que en “l’ull de poll” seria a la pressió directa. També es pot diferenciar observant el seu aspecte, les verrugues acostumen a tenir uns puntets marrons que serien els capilars sanguinis que nutreixen les cèl.lules infectades. Una informació important a destacar és que les verrugues al ser produïdes per un virus, són contagioses.

 

  • Hiperqueratosi: engrossiment de l’epidermis (durícia).

 

  • Heloma: hiperqueratosis profunda que acostuma a causar gran dolor. El més freqüent és que aparegui en zones amb excés de fricció i/o pressió. El seu aspecte acostuma a ser arrodonit i ben definit.

 

Conclusió

Ara que ja coneix una mica millor les patologies que apareixen als peus, podrà reconèixer i identificar les malalties més freqüents i saber que el podòleg és el professional més capacitat per tractarles. Ja que disposem dels coneixements i eines per fer-ho.

Tot i que de vegades ens n’oblidem, els peus i el seu benestar també són part de la nostra salut global. No esperi a què els simptomes descrits arribin al límit i posi remei en el moment que els detecta, fent això guanyarà rapidesa i menys complicacions a l’hora de realitzar el tractament.

Podología deportiva

Podologia esportiva, la prevenció i la seva importància.

Posted Leave a commentPosted in Podologia esportiva

La Prevenció i la seva Importància

Aquest article vol mostrar i fer entendre la importància de la "prevenció" quan es realitza qualsevol tipus d'esport en el qual intervenen els peus i el seu suport a terra, que són la gran majoria d'ells ...

Per a això utilitzarem un cas clínic d'exemple i veurem dues formes diferents d'abordar la situació.

 

Cas clínic:

Pacient home de 18 anys d'edat, 75 kg de pes i 175 cm d'alçada. Practica handbol i entrena tres dies a la setmana durant dues hores, a més del partit de lliga que juga el cap de setmana.

Durant la pretemporada i després de mes i mig de vacances on s'ha utilitzat calçat d'estiu, es realitza una gran càrrega a nivell físic.

Després de la primera setmana d'entrenaments, el pacient comença a sentir molèsties a la planta del peu dret. Cal destacar que anys anteriors havia tingut molèsties similars a altres altures de la temporada esportiva, però no va fer res al respecte.

Arribats a aquest punt, tenim dues opcions ...

 

1ª OPCIÓ

El nostre pacient després de notar les primeres molèsties i recordar les anteriors vegades similars, es comença a plantejar la possibilitat de tenir algun problema en els seus peus i demana cita per a realitzar una exploració biomecànica.

Després de l'exploració, vam detectar diversos factors que predisposen a causar la fascitis plantar, i us proposem un tractament:

Plantilles dissenyades per compensar els seus defectes de forma i suport dels peus.
Sèrie d'exercicis per tonificar la musculatura intrínseca del peu.
Sèrie d'estiraments per relaxar la musculatura sobrecarregada.
Un cop començat el tractament i realitzant amb constància els exercicis i estiraments, el pacient va notant millora dia a dia, fins a l'absència total de molèsties als 15-20 dies.

 

2ª OPCIÓ

La segona opció a escollir seria continuar entrenant sense prestar atenció als senyals corporals. En continuar la càrrega d'entrenaments, després de passar una setmana, els dolors han augmentat d'intensitat, produint la compensació automàtica que sol fer el cos humà i que es realitza totalment inconscient: la cama esquerra incrementa poc a poc la seva càrrega per intentar alliberar pes del peu lesionat.

Sembla que arriba una petita "millora".

A les dues setmanes ens comença a fer mal el peu i el genoll esquerres ... I el peu dret contínua amb el mateix dolor.

Després de passar un mes des de la primera molèstia i veure tota l'evolució que ha portat el dolor ens vam començar a plantejar acudir a l'especialista.

Un cop presa la decisió, es posa en marxa per seguir la 1ª OPCIÓ. I fent-nos conscients que durant tot aquest mes el nostre rendiment esportiu no ha estat el més òptim a causa dels dolors que per força ens feien baixar la intensitat.

Després de començar amb el tractament, el nostre pronòstic de millora és molt més lent i ens implica un gran endarreriment a l'hora de tornar a aconseguir l'estat de forma necessari per tornar a la competició.

podología deportiva 

 

CONCLUSIONS

Dins de la medicina, cada vegada s'aposta més per la prevenció de la malaltia. S'inverteix més despesa econòmica, energètic i de temps, en dur a terme uns protocols que ens ajudin a no emmalaltir o a detectar les malalties en els seus inicis per poder combatre-les amb major garantia d'èxit.

En l'àmbit de la podologia per què actuar diferent?

En consulta, un gran percentatge de la població segueix escollint la "segona opció" i patint les posteriors conseqüències ...

Sabent tot això, està a les nostres mans canviar-ho: ¿tu quina opció triaries?

Reflexologia

Posted Leave a commentPosted in Reflexología

Breu història

Ja des de l'antic Egipte es coneix que es practicava la reflexologia, concretament al començament de la IV dinastia (al voltant de 2.330 a.C.) es van trobar pintures i jeroglífics que feien referència a ella. També es creu que per aquestes dates ja es practicava el massatge reflexològic al palmell de la mà a l'Índia ia la Xina.

Pintura mural de Anjmahor a Saqqara, coneguda com la tomba dels metges.

 

Uns anys més tard, el 1917, el dr William H. Fitzerald (metge a l'Hospital de Boston i que va estudiar a més a Viena i altres parts d'Europa) va publicar un llibre sobre la teràpia zonal. Que consistia en pressionar diverses zones dels dits de les mans i així aconseguia un alleugeriment del dolor.

A partir d'aquí diverses persones es van interessar per aquest descobriment i van anar ampliant coneixements, van traslladar la teràpia als peus on van veure que encara sorgia un major efecte i pel mètode de causa-efecte van ser relacionant les diferents reaccions que apareixien en el cos després d'estimular un o altre punt.

En l'actualitat hi ha diverses escoles i diverses investigacions sobre la seva efectivitat.

Definició

La reflexologia és una teràpia natural que busca restablir l'equilibri de l'organisme.

Es basa en el coneixement que hi ha àrees en els peus ia les mans que reflecteixen tot el seu conjunt. Aquestes zones reflexes mostren el grau de desequilibri dels òrgans o parts del cos representades. Així mateix l'estímul d'aquestes zones mitjançant tècniques manuals determinades creen un efecte a distància i els mobilitza buscant el seu equilibri.

 

Efectes de la reflexologia:

  • Redueix l'estrès i la tensió
  • Millora la circulació sanguínia i afavoreix el desbloqueig del corrent nerviós
  • Facilita l'eliminació de toxines
  • Equilibra els diferents sistemes
  • Actua de manera preventiva

Després d'enumerar aquests efectes, és interessant afegir el coneixement que el 75% de les malalties actuals es pot atribuir a l'estrès i la tensió per ex .: problemes cardiovasculars, anorèxia, palpitacions, sudoració excessiva, mals de cap, etc.

El cos humà funciona gràcies al "treball en equip" de tots els seus òrgans i estructures. I aquests reben el seu aliment o energia mitjançant la circulació sanguínia. I les ordres i instruccions a través del sistema nerviós.

Un excés de tensió en una zona de l'organisme pot produir un "bloqueig" o disminució del corrent nerviós o sanguínia alterant el funcionament dels seus òrgans.

Amb la reflexologia treballem aquestes tensions per equilibrar tots els sistemes corporals (múscul-esquelètic, respiratori, circulatori, limfàtic, urinari, digestiu, nerviós, endocrí, reproductor i sensorial)